Desde L'escola del Toni, explicarem que es aquesta enfermetat, que fer quan la detecten i com prevernir-l'ha.
Les cèl·lules del cos són la unitat més bàsica de vida. S'agrupen i formen els teixits que, al seu torn, constitueixen els òrgans del cos com ara els pulmons, el fetge, etc. Aquestes creixen i es divideixen per formar noves cèl·lules que el cos no necessita. Quan envelleixen i moren són reemplaçades per les noves. A vegades aquest cicle es pot alterar: les cèl·lules no moren quan haurien de fer i alhora en van creant de noves, de manera que el cos disposa d'un excés de cèl·lules que no necessita, aquestes formen un tumor.
Poden haber de benignes o malignes:
- Tumors benignes: no són càncer. Les seves cèl·lules no envaeixen altres parts dels cos, generalment es poden treure i no solen tornar a aparèixer.
- Tumors malignes: sí que són càncer. Les cèl·lules d'aquests tumors poden envair teixits propers o bé disseminar-se per altres parts del cos. El fet de disseminar-se des d'una part del cos a una altra s'anomena metàstasi.
Sota el nom de càncer s'engloben més de cent tipus diferents de càncer. Les principals categories són les següents:
- Carcinoma: el càncer s'inicia a la pell o als teixits que envolten els òrgans interns.
- Sarcoma: el càncer comença en els ossos, els cartílags, el greix, els músculs, els vasos sanguinis o en altres teixits connectius o de suport.
- Leucèmia: s'inicia en el teixit formador de les cèl·lules sanguínies, com és la medul·la òssia, on es generen cèl·lules anormals que entren a la sang.
- Limfoma i mieloma: aquests càncer s'inicien en les cèl·lules del sistema immunitari (de les defenses).
- Sistema nerviós central: el càncer comença en els teixits del cervell i la medul·la espinal.
Els programes de detecció precoç o cribratge de càncer consisteixen a oferir a les persones, en funció del sexe i l'edat que tenen risc de patir un tipus de càncer que es facin una prova que permet detectar algun signe precoç d'aquest càncer.
L'objectiu principal del cribratge és detectar el càncer en les fases inicials, abans que se'n presentin les símptomes, quan és més fàcil tractar-lo i curar-lo. En altres casos es detecten alteracions a les cèl·lules (lesions precursores) que no son càncer però que si no es tracten, amb el temps podrien esdevenir càncer.
Un factor de risc és qualsevol element que fa augmentar les possibilitats que una persona pugui desenvolupar una malaltia.
Hi ha factors de risc que es poden controlar, com el tabaquisme, l'activitat física, i d'altres que no es poden controlar, com l'edat i els aspectes hereditaris.
El fet que certs virus o bacteris augmentin els risc de desenvolupar algun tipus de càncer no significa que es pugui transmetre d'una persona a una altra. El càncer no és contagiós.
Actualment es desconeix exactament per què una persona desenvolupa càncer i una altra no. La recerca científica mostra que alguns factors de risc incrementen les possibilitats de desenvolupar càncer. Els més rellevants són els següents (cal recordar que tenir un o més d'aquests factors de risc no implica necessàriament que es desenvolupi càncer):
L'envelliment.
El factor de risc més important és l'envelliment. La majoria de càncers es produeixen en persones de més 65 anys. No obstant això, persones d'altres edats, fins i tot els nens, també poden desenvolupar-lo.
Història familiar amb càncer.
La majoria de càncers es desenvolupen per canvis (anomenats mutacions) en els gens. Els gens són la unitat bàsica d'informació, mitjançant la qual es transmet l'herència. Els gens són part de l'ADN que es troba en els cromosomes de cada una de les nostres cèl·lules. Una cèl·lula normal es pot tornar cancerosa després d'una sèrie de canvis ens gens. Que el càncer sigui una malaltia genètica (dels gens) no vol dir que tots els càncers siguin hereditaris, només un 5-10% de tots els càncers ho són.
Tabac.
El consum habitual del tabac així com l'exposició continuada al fum ambiental del tabac augmenten el risc de desenvolupar càncer. Es relacionen amb el consum de tabac el càncer de pulmó, laringe, boca, gola, esòfag, estómac, pàncrees, ronyó i bufeta urinària.
Alcohol.
El consum diari de més dues unitats al dia en els homes i més d'una en les dones, de beguda amb alcohol al llarg del temps pot incrementar el risc de desenvolupar alguns tipus de càncer com ara el de boca, gola, laringe, esòfag, fetge i mama. El risc augmenta en relació directa amb la quantitat de consum d'alcohol. Per a la majoria d'aquests tipus de càncer, el risc pot créixer encara més si a l'alt consum d'alcohol sumen el consum de tabac.
Exposició solar.
Les radiacions ultraviolades formen part de l'energia que emet el sol. Aquestes radiacions també es poden produir amb llums de a bronzejar. L'exposició a les radiacions ultraviolades sense cap tipus de protecció cutània poden produir l'envelliment prematur de la pell i causar lesions que podrien conduir a un càncer de pell.
Dieta inadequada, baixa activitat física, sobrepès.
Les persones que porten una dieta pobra en fruites i vegetals i amb excés de greix d'origen animal, amb una activitat física insuficient o bé pateixen sobrepès, tenen un risc més elevat de desenvolupar càncer. Alguns estudis relacionen aquests factors de risc amb els càncer de mama, còlon, esòfag, ronyó i úter.
Virus i bacteris.
Papil·lomavirus humà:
la infecció crònica, persistent, per certs tipus del papil·lomavirus
humà poden augmentar el risc de desenvolupar càncer de coll uterí. Es
transmet per contacte sexual.
Virus de l’hepatitis B o C:
aquests virus produeixen la inflamació del fetge (hepatitis) i es poden
transmetre a altres persones mitjançant la sang o el contacte sexual.
El càncer de fetge es pot desenvolupar després d’anys des de la
infecció.
Virus humà de les cèl·lules T (HTLV1): és
un virus que afecta les cèl·lules T, un tipus de glòbuls blancs, que es
pot adquirir a través de la sang o per contacte sexual. També es podria
donar la transmissió de mare a fill en el moment del part o durant
l’alletament matern. Aquest virus augmenta el risc de desenvolupar
leucèmia o limfoma.
Virus de la immunodeficiència humana (HIV):
aquest és el virus que causa la sida (síndrome de la immunodeficiència
adquirida). Augmenta el risc de desenvolupar limfoma i un càncer molt
poc freqüent anomenat sarcoma de Kaposi.
Virus d’Epstein-Barr: és
un virus que pot estar latent en la persona, és a dir, sense cap tipus
de manifestació. Aquest virus causa la mononucleosi. També es relaciona
amb l’augment del risc de desenvolupar un limfoma.
Herpesvirus humà: se’l relaciona amb el risc de desenvolupar el sarcoma de Kaposi i algun tipus de limfoma.
Helicobàcter pylori:
aquest és un bacteri que pot causar inflamació o úlceres a l’estómac i
el budell prim. Augmenta el risc de desenvolupar càncer d’estómac o
algun tipus de limfoma.
Hormones.
Durant el procés de la menopausa és possible que estigui indicada la utilització de la teràpia hormonal per millorar alguns símptomes. Aquestes hormones poden augmentar el risc de desenvolupar càncer de mama, problemes cardíacs o embòlies. Naturalment, quan s'indica aquesta teràpia es tenen en compte aquests riscos i el context global i individual de la salut de la persona.
Productes químics o altres substàncies.
Les persones que treballen en llocs on podrien estar exposades a certes substàncies i no prenen les mesures de seguretat adequades tenen més risc de desenvolupar càncer. Alguns estudis mostren com a substàncies de risc els asbestos, els benzens, la benzina, el cadmi, el níquel i el clorit de vinil.
Radiacions ionitzants.
Les radiacions ionitzants s'acostumen a fer servir molt sovint en l'àmbit de la salut. N'hi ha de dos tipus: d'una banda la radiació de baixa taxa de dosis, que se sol emprar per fer radiografies simples en el tòrax o bé mamografies, per exemple. I d'altra la radiació d'alta taxa de dosis, que és la que s'utilitza per fer la radioteràpia, un tipus de tractament del càncer. El risc de càncer que pot comportar la radiació de baixa taxa de dosis és realment molt petit, i el d'alta taxa és lleugerament superior. No obstant això, els beneficis que suposen superen els riscos.
Per prevenir el càncer cal portar una vida sana i fer esport. També anar a revisions es molt important per la detecció.
Amb la millora de la medicina, s'ha vist que es pot sortir d'aquesta enfermetat.
Des de l'escola del Toni volem estar amb totes les persones q pateixen càncer i dir-lis es que es pot sortir!!!!!!!!
Esperem que aquesta informació sigui útil.
Salutacions!!!!
Toni!!!!!
